L’any 2013, la cirrosi va ser responsable d’1,2 milions de defuncions a tot el món, sense tenir en compte els més de 750.000 morts per càncer de fetge, que es desenvolupa principalment a causa de la cirrosi hepàtica. Tot i que la majoria dels pacients amb cirrosi inicialment no presenten símptomes, la descompensació aguda – definida com la incapacitat del cos per fer la front a la progressiva disfuncionalitat del fetge- va acompanyada de símptomes aguts. La descompensació es caracteritza pel desenvolupament d’ascites, encefalopatia hepàtica, icterícia i/o hemorràgies gastrointestinals, i sovint és un punt d’inflexió per a un pacient cirròtic: l’esperança de vida mitjana d’un pacient amb cirrosi compensada és de 10 a 13 anys, en comparació amb la de només 2 anys dels pacients amb descompensació. Una descompensació aguda de la cirrosi d’entre un a tres mesos s’associa amb un alt risc d’insuficiència hepàtica aguda sobre-crònica (ACLF, 11% el dia 28), o de mort (5% el dia 28 i 14% el dia 90). L’ACLF es caracteritza per la fallada d’un o diversos òrgans o sistemes principals (fetge, ronyó, cervell, coagulació, circulació, respiració) i unes taxes de mortalitat molt elevades (33% el dia 28 i 50% el dia 90), el que significa que l’ACLF és la principal causa de mort en la cirrosi descompensada.
El fet que alguns pacients que pateixen una cirrosi descompensada es recuperin i que d’altres morin ràpidament és tràgic i desconcertant alhora, perquè ja existeixen nombrosos tractaments dirigits a aspectes específics de la malaltia, com els antibiòtics absorbibles intravenosos i orals, els antibiòtics orals no absorbibles, agents antivirals, albúmina, laxants, diürètics, beta-bloquejants no selectius, vasoconstrictors, estatines, anticoagulants, esteroides i inhibidors de la bomba de protons. La gran diferència en la resposta dels pacients als tractaments probablement s’explica per l’extrema variabilitat interindividual dels esdeveniments precipitants i les presentacions clíniques i pel fet que, fins ara, s’han passat per alt factors importants implicats en la fisiopatologia de la descompensació de la cirrosi. Aquesta heterogeneïtat clínica requereix teràpies combinatòries noves i personalitzades, segons els mecanismes subjacents, basats en la genètica, el gènere, la història de la malaltia i la fisiologia de cada pacient.
Aquí és on entra DECISION: el consorci de recerca realitzarà una anàlisi multiòmica de grans cohorts ja existents de pacients clínicament ben caracteritzats, inclosos 2200 pacients amb mostres de biobanc estandarditzades i fàcilment disponibles. Els coneixements adquirits permetran desenvolupar proves de pronòstic i de resposta, així com dissenyar noves teràpies combinatòries, adaptades als mecanismes de descompensació aguda de la cirrosi de cada grup de pacients. L’objectiu final és, per descomptat, reduir al màxim el risc de mort a curt termini després de la descompensació aguda de la cirrosi.
Tractament actual de la cirrosi aguda descompensada, versus tractament personalitzat amb noves teràpies combinatòries, per a grups específics de pacients, després del projecte DECISION.
Tornar al menú principal